Paviments de fusta: una guia per triar el patró adequat
Escollir un paviment implica prendre força més decisions de les que pot semblar.
Fusta natural, laminat o SPC ? Roure, noguera o una altra espècie? Un to clar o més fosc? Lama ampla o estreta? Una fusta uniforme o amb més presència de veta i nusos?
Totes aquestes decisions condicionen l'estètica, les prestacions, el manteniment i el pressupost. Però hi ha una altra elecció que pot transformar completament el resultat: el patró de col·locació .
Amb una mateixa fusta podem aconseguir espais molt diferents depenent de com la disposem. El patró introdueix direcció, ritme i escala; pot acompanyar larquitectura, modificar la nostra percepció de lespai o convertir-se directament en protagonista.
Per això, a més de preguntar-nos quin paviment volem, cal pensar com volem que aquest paviment construeixi l'espai .
Lineal: continuïtat i direcció
És l'opció més serena i una de les més versàtils. La direcció de les lamel·les pot emfatitzar la profunditat d'una estada, acompanyar un recorregut o ajudar a connectar visualment diferents espais.
Amb formats llargs i amples, a més, aconseguim una superfície més contínua on la protagonista és la pròpia fusta.
L'escolliríem quan busquem continuïtat, amplitud visual i un paviment que acompanyi l'arquitectura.
Espiga: ritme i moviment
L'espiga introdueix diagonals i fa que el paviment hi tingui més presència. Funciona especialment bé quan volem aportar moviment sense recórrer a un patró excessivament complex.
L'escala és important: una espiga petita genera un ritme més intens, mentre que formats més grans produeixen un resultat més contemporani. També podem optar per una espiga doble , agrupant dues lamel·les per crear un dibuix de major escala.
L'escolliríem quan volem aportar caràcter i moviment mantenint certa serenitat.
Punta Hongria: ordre i direcció
El patró punta Hongria genera una geometria més ordenada i direccional. Quan incorporem una vora perimetral, el paviment passa a funcionar gairebé com una catifa dissenyada específicament per a l'estada.
És especialment interessant per jerarquitzar salons, menjadors o rebedors dins un projecte.
L'escolliríem quan volem reforçar la geometria d'una estada i donar-hi un tractament especial.
Quadricula: geometria sense direcció
En alternar mòduls horitzontals i verticals, la quadricula introdueix ritme sense conduir la mirada cap a una única direcció.
Pot funcionar especialment bé en espais quadrats, estades amb diferents recorreguts o allà on volem compensar una geometria massa longitudinal.
L'escolliríem quan busquem una geometria clara i equilibrada sense protagonisme excessiu.
Mosaic: textura a petita escala
El mosaic treballa amb una lògica semblant al escaquer, però a una escala molt menor. Per això el dibuix es comença a percebre més com una textura contínua que com una successió de mòduls.
Funciona bé en espais petits i mitjans i pot ser especialment interessant en rehabilitacions, on permet recuperar el caràcter de determinats paviments tradicionals.
L'escolliríem quan busquem textura, ritme i una escala més domèstica.
Chantilly: una trama amb caràcter
La geometria adquireix més presència. Les diferents orientacions de les peces creen una trama que canvia subtilment amb la incidència de la llum.
Tot i que té una clara referència clàssica, utilitzant formats generosos, acabats naturals i una arquitectura més continguda pot tenir una lectura completament contemporània.
L'escolliríem quan volem que el paviment formi part activa de la composició de l'espai.
Versailles: convertir el terra en protagonista
Versailles es construeix mitjançant panells geomètrics clarament reconeixibles i necessita certa amplitud per poder apreciar-se correctament.
És una bona opció per a salons, rebedors o espais representatius on volem que el paviment tingui un pes important dins del projecte.
L'escolliríem quan busquem un sòl protagonista i una composició de més escala.
Trenat: profunditat i artesania
El trenat crea la sensació que unes peces s'entrellacen amb les altres, aportant profunditat i una geometria molt més singular.
És un patró amb força personalitat, per la qual cosa funciona millor quan disposa de superfície suficient per poder apreciar-ho i quan volem posar en valor el treball artesanal del paviment.
L'escolliríem quan busquem una solució especial, amb textura, profunditat i caràcter.
I com ens decidim?
No es tracta únicament de triar el patró que més ens agradi. Abans hauríem d' observar l' espai on el col · locarem .
La geometria de l'estada, la mida, l'adreça d'entrada de la llum, el format de les peces i la quantitat de mobiliari condicionaran moltíssim el resultat.
També hem de decidir quant protagonisme volem donar-li a terra. Un lineal pot acompanyar silenciosament larquitectura; una espiga introdueix ritme; un Chantilly, Versailles o trenat es poden convertir en part fonamental del disseny. I precisament aquí està allò interessant: una mateixa fusta pot produir espais completament diferents simplement canviant la forma en què la col·loquem.